dimarts, 17 de febrer de 2009

Contents i enganyats

No vaig poder veure amb prou serenitat d’esperit “23-F: El día más difícil del Rey”, de TVE, perquè sovint m’aixecava de la butaca exaltat tot cridant “Visca el rei!”. L’endemà, els veïns em van saludar amb una certa prevenció, excepte una senyora molt simpàtica que vota el PP, que em va dedicar un dels seus millors somriures. Ben escrita per Helena Medina i ben dirigida per Sílvia Quer, la sèrie reconstrueix el cop d’estat i, per primera vegada, a TVE es ficciona el rei Joan Carles (Lluís Homar, un rei ensucrat, al qual només li faltava dur una samarreta que posés “Soy demócrata, ¡casi ná!”). Entre els dos capítols, va recollir una mitjana d’un 33 % de share i gairebé 7 milions d’espectadors. Fa uns quants anys, en unes classes de guió, vaig demanar als alumnes (tots llicenciats universitaris) que endrecessin cronològicament els fets del 23-F. Vaig haver de suspendre l’exercici, perquè no tenien la més remota idea de com havia anat. Sabien que hi havia hagut un cop d’estat, coneixien el nom de Tejero. Però res més. Finalment, vaig haver de recórrer a un capítol de “Els Simpson”. Així, doncs, la sèrie deu haver estat molt didàctica per a tots aquells espectadors que ignoraven els fets, encara que només en sabran la versió oficial. Pablo Usón, el productor executiu, va declarar que la sèrie es basa en fets provats i jutjats. Ja sé que és TVE, que és el rei, que és l’exèrcit, etc. Però el 23-F amaga prous incògnites perquè ens haguem de creure a ulls clucs la versió oficial. Que és la que quedarà, ja que la ficció fixa la realitat i aquesta sèrie és la ficció de la ficció. Com Felipe González, que va conèixer l’existència dels GAL per la premsa, a la sèrie tothom s’assabenta del cop per la ràdio. En tinc dubtes raonables. No confio gens en treure’n algun dia l’entrellat, perquè l’Estat té raons que el periodisme desconeix.

Enric Gomà, Time Out, 19 de febrer de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir