dissabte, 28 de febrer de 2009

Encomanar?

La nova campanya institucional de promoció lingüística es fonamenta en dos elements: l’auge del musical d’estètica bollywoodiana i el concepte de transmissió que recolza sobre el verb encomanar. De la música, no en diré ni gall ni gallina. La cartellera barcelonina en va plena, de musicals, la majoria dels quals cantats, ai, en castellà. És l’ús d’encomanar, el que m’interessa. S’aposta per un sinònim positiu de contagiar. Va bé. Els refredats s’encomanen, però l’optimisme també i les rialles més sorolloses són encomanadisses. Si fossin contagioses remetrien a malaltia. Encomanar també significa “confiar a algú de fer alguna cosa”. Quan la Secretaria de Política Lingüística va encarregar aquesta campanya a uns creatius, els la va encomanar. Els devia demanar idees per mirar de combatre un tic nefast propi dels esclaus lliberts: més d’un 70% dels catalanoparlants canvien de llengua de manera automàtica quan algú se’ls adreça en castellà. Al capdavall, els creatius es van encomanar a l’acolorit multiculturalisme per mirar de fer canviar d’hàbits la senyora Maria i el senyor Jordi. Més els valdria encomanar-se a tots els sants.

Màrius Serra. Avui. 7 de març de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir