divendres, 20 de febrer de 2009

La tornada de tot

Al número actual de la revista en anglès Catalonia Today hi ha un debat entre jo i un altre resident britànic a Catalunya, en Malcolm Mudie -que no conec personalment- el qual, si fa no fa, repeteix la llista de greuges lingüístics que tants nouvinguts comunitaris ens han anat recitant (sense, però, la intel·ligència cortesa del senyor Mudie) des del dia que van començar a viure aquí tot l'any: que la llengua catalana no és només divisiva i insolidària -per naturalesa- sinó que fa més nosa que servei en tots els àmbits i sobretot al de l'escola, on el seu ensenyament és una imposició del tot intolerable. Es nota clarament que, per cortès que sigui, en Mudie no canviarà pas ni una iota d'aquestes opinions. Havent llegit el diàleg, la meva companya va precisar: "Ni tu tampoc. Perquè ell viu a Espanya i tu, a Catalunya. I punt". Avui en dia, almenys no estic pas sol: ja hi ha milers de britànics que també se senten com a casa en aquest país, lliures de la displicència perenne del sector expatriat buscabregues. Ara bé, confesso que de vegades trobo a faltar l'exclusivitat de què gaudia a finals dels 80, quan jo era -gairebé- l'únic anglès no-espanyol de Salses a Guardamar. Al llarg dels anys m'havia consolat pel propi adotzenament tot dient-me que, si més no, n'era l'únic que escrivia ficció en català. Fa tres setmanes, però, un anglès que viu a Vilanova em va informar que tot just havia acabat d'enllestir la seva primera novel·la en aquest idioma. Encara més inquietant va ser que, de nom, es deia Mathew. Això sí, escrit (al contrari del meu) amb una sola t. Quin alleujament! Fins que arribi un altre anglocatalà lletraferit que l'escriu amb dues t, cosa que no em deixarà més remei que reconèixer la pròpia superfluïtat i acomiadar-me a l'acte.

Matthew Tree, Avui, 20/02/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir