divendres, 27 de febrer de 2009

L'ala, tocada

Al TN de TV3 del dissabte passat es va fer rebombori amb una ponència presentada a les recents Jornades de Pediatria Ambulatòria a Barcelona, segons la qual hi ha entre un 25% i 50% de possibilitats que els fills de gent que hagi tingut o tenen problemes mentals en tinguin al seu torn, fins i tot en el cas dels trastorns no hereditaris. Vaig saltar de la cadira i em vaig posar a cridar el nom del porc a qui fos que hagués esbombat aquesta hipòtesi gens probable però capaç d'angoixar -ni que fos durant uns minuts del prime time- tots els pares que hàgim patit algun dels trastorns al·ludits i sobretot els que, abans de ser pares, hàgim consultat psicòlegs i psiquiatres fiables justament sobre aquest tema i que hàgim estat informats -tal com se'm va informar a mi- que hi ha tantes probabilitats que els nostres nens pateixin els nostres trastorns com que es converteixin en viviseccionistes o en fans de la Rosa Díez. És més, lluny de ser perillosos, els pares extrastocats -com que hem hagut de refer les pròpies personalitats a partir de les miques en què les va convertir la crisi nerviosa de torn- solem prevenir a l'acte qualsevol esquerda preocupant en els tarannàs emergents de la prole. Al contrari dels pares religiosos, posem per cas, 90% dels fills dels quals acaben creient en uns éssers sobrenaturals objectivament inversemblants. O de segons quins pares dits progressistes, capaços de tancar les ments dels nens en la gàbia daurada de la correcció política. O dels innombrables pares xenòfobs que peixen els fills amb culleretes de rancúnia. O dels pediatres ambulatoris, els fills dels quals segurament es negaran a tenir descendència per por que hereti la propensió dels avis a explicar teories d'una irresponsabilitat delirant als mitjans de comunicació.

Matthew Tree, Avui, 27/02/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir