Sostenibilitat?

Ja fa anys que el concepte sostenible s’aplica a tort i a dret. Es tracta d’apostar per models sensats que no esgotin els recursos que els fan possibles. Models d’explotació que defugin la depredació sistemàtica que només s’atura quan ja no queda res. En aquests temps de crisi draconiana, es parla molt del creixement econòmic insostenible que ha precedit el paf de la màgica bombolla immobiliària. Les nostres autoritats també aposten, amb el rictus facial de les grans ocasions, pel turisme sostenible, sense que quedi gaire clar si es refereixen a sostenir-ne el flux constant o bé al tipus de turisme que ens arriba. Tard o d’hora, en tots els camps ens acaben parlant de sostenibilitat. De vegades sense que vingui gaire a tomb. La sos-te-ni-bi-li-tat com a gran remei de tots els mals. Sis síl·labes que, encastades al mig d’un discurs, provoquen un alentiment prosòdic que infon una nefasta afectació al missatge. De totes les sostenibilitats que he sentit reivindicar, la que més em crida l’atenció és la que s’aplica a l’arquitectura. Arquitectura sostenible? Només faltaria que els edificis no fossin sostenibles i, doncs, s’esfondressin.

Màrius Serra. Avui. 28 de febrer de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma