Bajanada estupenda

Burro, el que es diu burro, a la tele jo gairebé només conec “Samantha ups!”, dins de “3XL.cat”, al K3 –que és el 33 quan els nens encara estan desperts i fan aquelles preguntes tan incòmodes sobre la procreació i el finançament il·legal dels partits polítics-. “Samantha ups!” ni pretén educar, ni difondre valors, ni crear opinió, ni aportar una mirada incisiva sobre la cultura occidental. Ni és avantguardista ni convencional. Parlant clar, és una bajanada com una casa Batlló, tal com vaig sentir una vegada. Davant d’això, lluny de menysprear-ho, sàpiguen que m’estic traient el barret (en ocasions com aquesta, escric amb un xamberg). Aquest petit dramàtic (paraula ben singular per designar una comèdia), de només cinc minuts, el protagonitzen dues amigues, la Samantha i la Chantal, encarnades per dos actors francesos vestits de dona, amb unes pil·lositats que serien l’enveja del comte Guifré. Haig d’aclarir que no aguanto els actors còmics transvestits. Des de Jack Lemmon i Tony Curtis a “Ningú no és perfecte” fins a Los Morancos. Dels primers, m’estimo més Jack Lemmon disfressat d’home anodí a “L’apartament”. De Los Morancos, no m’imagino en quina situació els podria preferir (en una illa deserta? En un desastre nuclear?). Però l’humor absurd de “Samantha ups!” em fa passar per alt aquest detall enutjós. No sempre em diverteix, però sovint em sorprèn. La Samantha és atrevida, esbojarrada i aspira a conquerir el títol de Miss França –en els nostres paràmetres, seria sobiranista-, mentre que la Chantal és pràctica i toca de peus a terra –més aviat d’Unió Democràtica-. Juntes, són capaces de tot –una al·lusió subtil a un front nacionalista?-. Tant en una classe d’aeròbic com regant hortènsies. Obsessives, capritxoses i vulgars, decididament representen un pas endavant en la història gloriosa de la tonteria.

Enric Gomà, Time Out, 26 de març de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma