dimecres, 18 de març de 2009

El toro per les banyes

En un dels últims “El perquè de tot plegat”, la tertúlia de “El món a RAC1”, Lluís Foix es queixava que uns gamberros havien abatut el toro d’Osborne del Bruc, l’últim que quedava a Catalunya. Antonio Franco li recomanava que no s’hi posés pedres al fetge, perquè tard o d’hora el redreçarien de nou. Per, al cap d’un temps, tornar-lo a tirar a terra. Ja l’han abatut quatre vegades. Passats uns dies, el senyor Joan M. Pujadas recordava, en una carta al director d’aquest diari, que tot va partir del govern de Felipe González, quan el 1994 va decidir retirar la publicitat de les carreteres perquè distreia els conductors. Però després de moltes protestes de comunitats autònomes –Andalusia, que en té 23-, municipis, associacions i intel·lectuals, es va optar per mantenir el toro. Pujadas precisa que Alfonso Guerra va declarar: “El toro de Osborne forma parte del paisaje nacional”. Per desgràcia, els camions de Xocolates Torras enfilats en columnes de terra sembla que no pertanyien al paisatge nacional i els van retirar. Si mai m’estimbo, no em faria res dedicar els últims pensaments a les xocolates Torras i estalviar-me així veure la pel·lícula de la meva vida, no voldria reviure quan em van expulsar de l’agrupament escolta.
El sector espanyolista ha inclòs el toro d’Osborne a la seva bandera. Confio no trobar-me mai la xaronada d’una bandera catalana amb el burro nostrat. Nou de cada deu cardiòlegs ho desaconsellen. Com que l’espanyolisme més tronat se l’ha fet seu, l’independentisme tarambana es dedica a abatre el toro amb una dedicació digna de millor causa. Em pregunto què vindrà després: les majòliques de Nitrato de Chile, si els nostàlgics de Pinochet se l’apropiessin, com argumentava Manuel Cuyàs, un altre tertulià? Els anuncis de Norit, en el cas que el Ku Klux Klan l’agafés com a símbol perquè ho entengués com una exaltació de la raça ovina blanca? No se m’acut quin moviment odiós podria prendre com a emblemàtica la nena dels tints Iberia: una associació en defensa de la pedofília? Potser s’estimarien més els barrufets. Només faltaria que el Grapo prengués com a distintiu el llangardaix -o salamandra- del Parc Güell. Ja hi veig una manifestació en contra de la violència, tothom amb escarpa i martell. I ETA, l’escut de El Rey de la Gamba –una reivindicació del marisc d’Euskal Herria-, condemnant així l’únic escut heràldic que em desperta simpaties. Però, en canvi, no m’hauria semblat malament que els negacionistes de l’Holocaust haguessin pres com a emblema el Naranjito.

Enric Gomà, Avui, 18 de març de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir