dissabte, 14 de març de 2009

La canço del trampós

Per bé que jo i un amic meu anglès -que se sent tan a casa a la capital del Maresme com jo a la del Barcelonès- mai no hem parlat gaire d'Euskadi, un país que no hem visitat i on no tenim ni amics, l'exclusió de les recents eleccions basques de l'opció política preferida d'uns 100.000 ciutadans ens ha provocat exactament el mateix grau d'indignació. Al cap i a la fi, ni tan sols la cap de govern més autocràtica de la nació on vam néixer, la Margaret Thatcher -com que hauria anat en contra del que quedava dels seus principis democràtics-, mai no va provar de prohibir el Sinn Féin, la veu política oficial de l'Exèrcit Republicà Irlandès, que va matar poc menys de 1.800 persones arreu del Regne i del so de les bombes del qual a Londres, als anys 70, jo encara em recordo amb nitidesa. Com carai pot ser, doncs -ens vam preguntar, jo i l'amic-, que un dels governs espanyols més aparentment liberals de tots els temps no ha tingut cap mena d'escrúpol a l'hora de suprimir nou partits polítics bascos, des de HB fins a D3M, tot acusant-los de certes complicitats amb una altra organització armada (unes complicitats nímies, per cert, al costat del compromís declarat del Sinn Féin amb l'IRA)? Amb el resultat que actualment el sector unionista d'Euskal Herria té dos escons més al Parlament basc amb uns 2.000 vots menys que fa quatre anys. Aviam. En el futbol, diu una dita anglesa, si els de l'altre equip estan guanyant, no pots pas demanar a l'àrbitre que mogui els pals de la seva porteria de manera que et sigui més fàcil marcar. Deu ser per això que als polítics centralistes els abelleix tant recordar a tothom tostemps -cada vegada que es reclamen seleccions nacionals catalanes i basques, per exemple- que barrejar l'esport amb la política és la més gran de les ximpleries.

Matthew Tree, Avui, 13/03/09

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir