diumenge, 8 de març de 2009

Macedònia déjà vue

Quan s’entrevista gent pel carrer, es repeteixen tipus i actituds semblants: la dona riallera, el jubilat digne, la noia moderna. Abans que obrin la boca, jugo a endevinar què respondran i no em solc equivocar. Sempre hi ha l’home irritat que culpa el govern –també el culparia davant de la pregunta “Què opina de la teoria de la gravetat de Newton?”-, la noia candorosa que ho veu tot bé –encara que respongués “Invadiries Portugal amb un atac sorpresa de míssils terra-terra?”-, la dona de mitjana edat que demana diàleg –com si tot fos només fruit d’un malentès-, l’home sever que reclama mà dura –sobre els matrimonis homosexuals, no se sap si exigeix abolir la llei o que es casin tots alhora en una esplanada-. Tots anhelen quedar bé: somriuen amb coqueteria –menys el de la mà dura, que aparenta venir d’assassinar en sèrie tota una escola municipal-, més d’una senyora es retreu per dins no haver anat a la perruqueria i el jove radical extrema el to enrotllat. Mai no hi ha grans novetats. No es tracta que es despengin amb estirabots –com seria recitar “L'Atlàntida”-, que s’adrecin a una cunyada amb la qual no es parlen (“Roser, si tu em perdones, jo et perdono”) o que s’ofereixin per fer classes de cuina asturiana. Però hi trobo a faltar una mica de varietat. Potser és que som un ventall estret de tipus humans: la noia entenimentada –que creu que tot es resol amb bona voluntat-, l’home que vol el compliment estricte de les condemnes –en contra de la reducció de penes i, això el treu de polleguera, que en algunes presons hi hagi piscines-, la dona gran que recorda que vivim en democràcia –com si fos una primícia-. Encabat, ho tallen, ho munten i queda com aquella macedònia de menú de deu euros. Si te la menges pensant en la macedònia, no és gaire bona, però si penses en els deu euros, es fa més passadora.

Enric Gomà, Time Out, 12 de març de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir