Pudor de cremat

A Londres s'està parlant força d'una exposició inaugurada aquesta setmana al museu Wallace, dels objectes de valor que els jueus europeus perseguits durant la Pesta Negra (1347-1351) van amagar abans de fugir del pogrom de torn. La peça estrella és un flascó de perfum, descobert a Erfurt, Alemanya, el 1998: quan se'n va treure el tap, encara desprenia la fragància preferida de la seva propietària, una jueva assassinada fa uns 650 anys. Es veu que a l'acte l'empresa francesa L'Oréal es va oferir per fer-ne una anàlisi exhaustiva, de franc. Tanta generositat resulta sorprenent per als que sabem com la mateixa empresa les gasta amb una jueva ben viva: la Monica Waitzfelder, la casa familiar de la qual a Karlsruhe, Alemanya, va ser confiscada pels nazis i venuda a L'Oréal Deutschland el 1938 (els propietaris legítims -els avis d'ella- van morir a Auschwitz). Durant dècades, aquesta multinacional ha fet un fotimer de tripijocs per evitar pagar cap indemnització. Tal com la Waitzfelder explica al seu llibre sobre el cas -L'Oréal ha pris ma maison (2004)-, el fundador de la multinacional, Eugène Schueller, no només va finançar l'escamot antisemita francès La Cagoule, que va fer volar set sinagogues parisenques el 1941, sinó que va permetre que la seva filla Liliane (avui, la dona més rica del món) es casés amb un periodista prohitlerià, André Bettencourt, els articles del qual a la premsa col·laboracionista exhortaven a l'exterminació dels jueus. Amb una trajectòria així, es pot entendre que L'Oréal sigui capaç de menysprear tant la Monica Weitzfelder com la memòria de la seva família gasejada i alhora que provi d'ocultar-ho tot plegat, aprofitant-se d'oportunitats publicitàries, com ara el flascó medieval abans esmentat, per crear una convenient cortina de perfum.

Matthew Tree, Avui, 20/03/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma