Talibans?

La nova política exterior d‘Obama fa que tornem a sentir parlar dels talibans. Quan l’any 1996 aquests integristes barbuts van assaltar Kabul, el seu nom va saltar a la premsa planetària. Els atemptats islamistes de les Torres Bessones en van consolidar la fama macabra. En àrab talaba vol dir estudiar, i se’n deriva talib (estudiant); en plural, el nominatiu fa talibun, el genitiu talibin i l’acusatiu taliban. Els barbuts en qüestió parlen en paixtu, una de les moltes variants afganeses del persa i el seu taliban és el plural de talib (estudiant). Cada llengua occidental va adaptar-ho com va poder. En català, potser per analogia angelical amb serafins i querubins —de l’hebreu seraf i querub— es va optar per talibà–ana. Doncs bé, l’amabilitat de l’excel·lent traductor Xavier Pàmies m’ha permés descobrir que Joan Coromines recull un ús català molt anterior de taliban. A l’entrada Talabard (cinyell) del volum VIII (1988) del seu Diccionari, trobem que taliban era un “faldar de la camisa” en una zona d’Urgell i remata: “Amades ho troba en el Segre mitjà, on, per aquesta raó, anomenen talibans els habitants com a motiu ètnic”. Au.

Màrius Serra. Avui. 14 de març de 2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma