Totes les bèsties de càrrega

Tal com s'ha pogut comprovar arran del desallotjament no-voluntari de mig centenar d'estudiants de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona fa 9 dies, les batusses públiques solen tenir unes notables repercussions lèxiques en els butlletins dels mitjans de comunicació, els quals han tornat a filar ben prim a l'hora de fer servir les paraules 'violència' i 'violent'. Per exemple, tant segons els diaris barcelonins com TV3, el rector de la UB va cridar els Mossos d'Esquadra perquè els estudiants enclaustrats havien 'traspassat la línia vermella de la violència' (es tractava de dos incidents concrets) i s'havia d'evitar 'una escalada violenta'. La guerra urbana resultant protagonitzada per la policia autonòmica – durant la qual desenes d'estudiants i 31 periodistes i un nen de 10 anys hi van ser agredits o ferits – no era, però, gens violenta, si ens hem de fiar del llenguatge emprat pels periodistes del país, els quals ens han informat que la policia va carregar 'amb contundència' i 'va provocar lesions' però només en 'l'exercici de la seva feina'. Els estudiants, d'altra banda, sí que van protagonitzar uns 'enfrontaments violents'. Per casualitat, el dia següent l'Avui va publicar l'obituari d'un membre destacat de les Panteres Negres nord-americanes, un partit que en el seu dia havia organitzat patrulles pròpies al carrer per protegir la societat civil de la violència...de la policia. Potser aquesta és la solució sostenible que el senyor Saura tant necessita a tall de reposta als seus crítics nombrosíssims: uns voluntaris – una mena de Panteres Quadribarrades, si es vol - dedicats a la protecció dels ciutadans, cada vegada que els Mossos treballin amb aquella professionalitat (Saura dixit) tan innegablement contundent que ja és marca de la casa. Nostra.

Matthew Tree, Avui, 27/03/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma