Els que no llegeixen

Una de les preguntes que ahir van sentir els llibreters és: “¿Té un llibre per a algú a qui no li agrada llegir?”. És una pregunta normal, ja que hi ha gent que no llegeix mai, o gairebé mai, igual que hi ha gent que no va mai al cine, o que mai no es quedaria en pilotes en una platja nudista. Com que Sant Jordi és sobretot la festa del llibre, i no de la lectura, els llibreters disposen de diversos títols per als clients a qui no els agrada llegir. Fins i tot es podria dir que el ‘llibre per al no-lector’ és un gènere, com la novel·la negra, els llibres del Barça o les “intrigues vaticanes de final inesperat”, com canten els Manel.

Fa anys, encara amb el franquisme, aquest tipus de llibres no es venien, es regalaven. Anaves a la caixa d’estalvis, feies una imposició, i t'emportaves un llibre gratis. Per aquesta raó a moltes cases catalanes hi ha exemplars de Viven, Los Poldark, el No digas que fue un sueño de Terenci Moix o La ciutat cremada, amb imatges de la pel·lícula d'Antoni Ribas. Amb els anys tot canvia a fi de bé. Ara les caixes i bancs prefereixen regalar videoconsoles, directament, i per Sant Jordi, com mana la tradició, els que no llegeixen compren un llibre. Si pot ser, firmat per l'autor.

Jordi Puntí, El Periódico, 24 d'abril del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma