dissabte, 18 d’abril de 2009

Extra?

Alguns prefixos es nominalitzen. Extra n’és un exemple extraordinari, perquè la seva vida nominal té dues cares ben diferenciades. En el món del cinema un extra és un comparsa que actua de farcit en una escena protagonitzada per altres. Fer d’extra, doncs, és ben poca cosa. En canvi, fer un extra vol dir permetre’s un caprici, probablement amb els recursos suplementaris que ens proporciona la somiada paga extra. En l’àmbit del consum, l’extra té un prestigi cada cop més consolidat. Molts productes l’han incorporat per batejar el punt més alt de la seva gamma de qualitat. Quan jo era nen, les benzineres venien gasolines de tres qualitats: normal, súper i extra. Ara la gamma extra campa per molts sectors com a sinònim de luxe. Sobretot en el món de l’alimentació. Hi ha formatges, patès, olis i vins de qualitat extra. Fins i tot les millors colles castelleres fan castells de gamma extra. L’extra té bona salut. No sembla que hagi de seguir el trist camí de la mega informàtica, sobrepassada primer per la giga i cada cop més per la tera. La prova és que quan una samarreta XL (extra large) ja no t’entra, pots embotir-te en una XXL.

Màrius Serra. Avui. Dissabte, 18 d'abril de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir