dissabte, 11 d’abril de 2009

Menjar de ventre

En un esforç per recalcar la puresa absoluta dels seus productes -no fos cas que algun client sospités que són mínimament transgènics-, fa anys que les cadenes de supermercats a la Gran Bretanya guarneixen els embolcalls amb tot d'adjectius tranquil·litzadors. Per exemple, les patates fregides de la cadena Tesco's són "cuites a mà" i "orgàniques", igual que les salsitxes ídem, que, a més a més, són "tradicionals, tallades gruixudes i curades a l'aire". Als paquets dels tomàquets de la varietat jester, comercialitzats per Marks & Spencer, fins i tot hi posen una foto de l'empleat barbut que els importa -a mà, segurament- d'una granja biodinàmica del Líban. Doncs bé, l'últim crit entre els amants d'aquest tipus de teca ecològicament acceptable és el Kopi Luwak o cafè de mostela. Originari del Vietnam, el gust únic d'aquesta beguda es deu al fet que els seus grans són cruspits i tot seguit defecats per les mosteles locals, abans de ser rostits com cal. Tot plegat m'ha fet pensar -a causa d'una d'aquelles associacions d'idees que no sempre sabem controlar- en els venedors de drogues il·legals a Brixton, el barri londinenc on vivia abans, els quals s'empassaven el gènere al país on l'havien comprat -per burlar el control duaner- i un cop tornats a casa l'evacuaven i apa, a fer negoci. El seu punt de venda principal, per cert, era una botiga macrobiòtica que regien col·lectivament i en què servien tota mena de menjar integral amb les mateixes mans que... En fi, he decidit, animat pel genetista David Bueno, que ens ha assegurat en aquest mateix diari que els productes transgènics no són gens perillosos, que d'ara endavant, posats a escollir, optaré per aquests. Potser són menys naturals que els aliments orgànics, però com a mínim sé d'on no han sortit.

Matthew Tree, Avui, 09/04/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir