dissabte, 4 d’abril de 2009

Realitat contra ‘reality’

La novel·la del segle XIX va popularitzar el realisme com a fórmula per atrapar la realitat en una història de 500 pàgines. El nostre segle ha portat un altre experiment menys noble: el reality show. S’intenta reproduir la realitat en un plató, amb ciutadans normals, però el resultat és una deformació de la realitat, una exageració patètica i grotesca. A cap país s’observa tan bé la distància entre realitat i reality com a Itàlia. N’hi ha prou de dedicar mitja hora al zàping televisiu per entendre-ho. La majoria de programes segueixen ancorats en aquella estètica que Tele 5 va popularitzar a Espanya fa més de 20 anys: grans platós, lluentons, hostesses amb pitrera i ballarines estil Mama Chicho. L’únic avanç l’aporta la cirurgia estètica: els pits són més grossos, i els llavis més inflats.

Com a tot el món, els directius italians es defensen amb el sarcasme habitual –«és el que la gent vol»–, però la setmana passada van rebre una lliçó de realitat. La tercera cadena de la RAI va fer dimecres a la nit –un dimecres sense futbol– un especial del programa d’entrevistes Che tempo che fa. El convidat era l’escriptor Roberto Saviano, l’autor de Gomorra. Doncs bé, Saviano es va polir ell sol una hora de programa amb un intens monòleg en què va parlar de la Camorra, analitzant amb exemples el tracte que li donen els diaris locals i la indiferència dels polítics. Quan un mafiós és capturat, explicava, els diaris mai donen el seu nom al titular, sinó el seu malnom: Sandokan, Il Zingaro, O Lupo. Així es crea una ficció i s’allunya el problema de la societat. També va utilitzar les fotografies publicades dels assassinats, dels enterraments, amb els nens sempre en primera fila. Després del monòleg, el presentador el va entrevistar i el va convidar a parlar sobre literatura amb dos escriptors d’alta volada, Paul Auster i David Grossman. El resultat van ser dues hores de gran televisió, amb 4,5 milions d’espectadors i un 20% d’audiència. Va ser el programa que més gent va voler veure aquella nit a Itàlia.

Com que no és gaire probable que les nostres televisions en prenguessin nota i l’emetin, la bona notícia és que es pot veure a Youtube i a la web de la RAI. No se’l perdin. Per una vegada, la realitat va triomfar sobre el reality.

Jordi Puntí, El Periódico, 4 d'abril del 2009.

Aquí hi ha la primera part del programa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir