'Showbiz'

Si tenen cinc minuts, els recomano que entrin a YouTube i cliquin el nom de Susan Boyle. S’hi trobaran una dona molt lletja que canta Dreaming a dream, del musical Els miserables. Un periodista l’ha descrit així: “una escocesa de 47 anys que no respon als cànons clàssics de bellesa”. La lletjor espanta tant que s’ha de maquillar. Si està escrit amb ironia, n’hi ha per apuntar-se al GRAPO i passar-se els caps de setmana fent pràctiques de tir en un bosc del Montseny. Boyle va actuar a Britain’s Got Talent, l’homòleg d’Operación Triunfo, i s’hi va presentar amb un vestit que se’n podria dir tronat i amb actituds i gestos vulgars (o “que no responien als cànons clàssics de les bones maneres de la reialesa britànica”). Tot apunta que va cantar esplèndidament, si ho jutjo per l’èxit obtingut, l’emoció provocada i els milions de visites que ha rebut al YouTube. Per a mi és un barem prou fiable, perquè els meus coneixements musicals no van més lluny de El senyor Ramon empaita les criades. En unes declaracions a Vertele.com, web que consulto cada dia com tots els xafarders de les audiències televisives (la quantitat m’interessa tant com la qualitat, raó per la qual molta gent m’ha deixat de saludar), Noemí Galera, la directora de càsting de Operación Triunfo 2009, va declarar: “Tant de bo trobem una Susan Boyle”. Només l’han de buscar, com van fer els anglesos. Perquè l’èxit de Boyle és, un cop més, un ardit televisiu, una actuació amb una posta en escena mil·limetrada que pretén passar per espontània: la mateixa Boyle, el jurat, els tècnic entre bastidors, tot està calculat. A la butxaca de la noia del públic que primer se’n fot i tot seguit es commou, hi endevino un contracte de figurant, plegat. Com que amb una cantant molt lletja se’ls veuria massa el llautó, m’hi jugo un euro que aviat actuarà a OT una cantant tartamuda, o licàntropa, o militant d’Unión, Progreso y Democracia.

Enric Gomà, Time Out, 30 d'abril de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma