dimecres, 15 d’abril de 2009

Teleràdio

La teleràdio és un invent que faria empal·lidir el mateix Guglielmo Marconi. Gràcies a la teleràdio, Santa Joana d’Arc hauria pogut escoltar i veure alhora Santa Caterina d’Alexandria, Santa Margarida i l’arcàngel Miquel quan li anunciaven d’una manera més o menys herziana: “Has de salvar la nació i el rei”. Per aquest episodi, Santa Caterina és la patrona de la ràdio i del telègraf. Aquests primers programes de protoràdio presagiaven el que seria la ràdio del futur, amb notícies sobre la Guerra dels Cent Anys, tertúlia d’actualitat amb dues santes, entrevista en profunditat amb l’arcàngel Miquel i un concurs de preguntes i respostes per descobrir on s’amagava l’espasa que conduiria França a la victòria (el típic concurs de l’estiu). Segons ens consignen testimonis de l’època, Santa Joana va sentir veus però només va arribar a distingir unes resplendors blanques. Amb la teleràdio hauria pogut sintonitzar la imatge. Sintonitzat correctament, l’arcàngel Miquel guanya molt.
La teleràdio és un híbrid entre tots dos mitjans. Un cas el tenim en El dia de Jordi Duran a COMRàdio, que també s’emet per Barcelona Televisió de vuit a deu del matí. A l’estudi hi ha unes càmeres disposades estratègicament i quan un col·laborador o invitat s’asseu li indiquen quina és la seva càmera. Des d’una sala contigua, un realitzador mira de donar-hi dinamisme. La majoria de col·laboradors no hi pensen més, encara que sempre n’hi ha algun que mira a càmera conscient de quin és el seu costat bo –si en té cap- i que, molt discretament, saluda amb la mà la família i els companys del golf de Vallromanes. Abans d’anar-hi, els més exigents trien la indumentària a consciència: “Vida meva, renta’m aquesta camisa, que demà surto per la ràdio”. Un altre cas de teleràdio són els partits del Barça retransmesos per TV3 a través de la TDT. Pel canal Àudio2, ens arriba la locució de Joaquim Maria Puya de Catalunya Ràdio, ben sincronitzada amb la TDT (gràcies a aquest avenç, no canta el gol cinc segons abans de veure’l per la tele). S’ha acabat, doncs, mirar la televisió amb el transistor a cau d’orella i, quan el Barça començava a perdre estrepitosament, escoltar d’amagat l’Àngels Barceló i el seu A vivir que son dos días (que és com dir Ahí me las den todas). Ràdio i televisió unides estan cridades a grans empreses. Si s’hagués inventat dues decàdes abans, a Sintonia Alfa d’Andreas Faber-Kaiser, el mític programa de temàtica esotèrica, els ectoplasmes s’haurien pegat bufetades per sortir-hi.

Enric Gomà, Avui, 15 d'abril de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir