Títols

Si un estranger arriba a Catalunya el 24 d’abril, l’endemà de Sant Jordi, es pensarà que ha posat els peus al lloc més culte del món. En aquest dia els lectors surten al carrer amb el seu nou llibre, se’ls passa la parada del metro per culpa de la lectura, llegeixen als bars i fins i tot caminant. N’hi ha de tan atrapats que semblen trobar-se sota una amenaça: he d’acabar aquest llibre, però ja, tot seguit. Aquest ambient especial també es viu a les llibreries, que el matí del 24 s’assemblen a un supermercat arrasat després d’una amenaça nuclear. Les clientes més matineres arriben per canviar el llibre que els van regalar, perquè ja l’havien llegit o perquè, francament, el seu nòvio no té ni idea dels seus gustos literaris i li ha regalat la biografia de Messi. Els llibreters restitueixen l’ordre i tornen cada volum a la lleixa corresponent. Mentrestant comenten la jugada del dia anterior: repassen les reaccions dels autors convidats a firmar --qui va ser més simpàtic i qui més groller-- i reviuen les anècdotes de la jornada. Les més divertides solen relacionar-se amb els títols dels llibres. Alguns equívocs són gloriosos...

Avui no és difícil imaginar-se en quins malnoms s’haurà convertit Anatomía de un instante, quins lapsus freudians provoca Els homes que no estimaven les dones o quins embolics facials amaga El nas de Mussolini (tenen El bigoti de Hitler?). En descàrrec dels compradors de llibres, cal dir que els autors i editors no els ho posen fàcil. Ara mateix, per exemple, hi ha una moda de titular novel·les com si fossin obres d’assaig. És el cas de la Guia dels ocells de l’Àfrica oriental, La pesca del salmó al Yemen o La societat del pastís de pela de patata de Guernsey, novel·les totes tres. Després es produeixen escenes surreals, com aquesta que em van explicar l’altre dia: una senyora va entrar en una llibreria i va preguntar: “Tenen Dos mil procedimientos industriales al alcance de todos?”. Vaig buscar el títol a l'ISBN. Resulta que aquesta obra d’Antonio Formoso és un clàssic de l’enginyeria industrial. A Gran Bretanya hi ha un premi anual, el Diagram, que destaca el títol més estrany. L’últim guanyador té un títol molt digne: Una perspectiva mundial dels contenidors de 60 mil·ligrams per a formatge fresc. 2009-2014. Estaria bé saber si és una novel·la. I el més important: ¿es traduirà algun dia, per a gaudi dels llibreters?

Jordi Puntí, El Periódico, 25 d’abril del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma