Tots tenim defectes

No hi ha cap literatura que hagi fondejat tant en la narrativa breu com la dels Estats Units. L’arc de la tradició és tan ampli que qualsevol intent d’experimentar amb el gènere del conte hi troba una xarxa de seguretat, un matalàs que li garanteix lectors. Fins i tot l’impuls de ser original, de desmarcar-se del conte clàssic, ha acabat convertint-se en una branca de la tradició postmoderna. Ho demostren, cadascú a la seva manera, autors recents de contes com Julie Orringer, Arthur Bradford, Tao Lin o Daniyal Mueenuddin. Amb el seu primer llibre, Miranda July (Berkeley, 1974) s’afegeix amb força a aquesta línia narrativa.

La vàlua de Nadie es más de aquí que tú (Seix Barral) prové sobretot de la mirada artística de l’autora, d’una manera d’explicar històries que reconeixem de la primera pel·lícula que va dirigir, Me and you and everyone we know. Els 16 relats que conformen el llibre estan protagonitzats per gent normal i corrent, amb els seus defectes, adolescents que es preocupen per l’amor, avis que voldrien rejovenir-se, amics que només es veuen molt de tant en tant. Miranda July enfoca aquestes històries amb un punt de falsa ingenuïtat que és molt indie, si es vol, d’algú que refusa a comprometre’s, com si narrés de passada, a la lleugera, però alhora rebutgés les convencions socials. Hi ha paràgrafs que brillen per una frase arriscada, com un vers d’una cançó pop. A “La marca de nacimiento”, per exemple, la narradora es fa treure una taca de la pell amb làser. “Ella había esperado pacientemente desde que tenía catorce años a que se abaratara la cirugía estética, como había ocurrido con los ordenadores”, escriu. A “El equipo de natación”, una noia ensenya a nedar a tres avis a la cuina de casa seva, fent-los a respirar dins un bol ple d’aigua salada. “Yo era de esa clase de entrenadores que, enn lugar de sumergirse, se queda al lado de la piscina”, escriu.

Encara que ens moguem en un territori realista, sovint el sentit de la història s’obté gràcies a l’atmosfera descrita pas a pas, com una intuïció que ha crescut a cada frase i al final es concreta en la reacció d’un personatge o en un detall aparentment banal. Aquest efecte també funciona a escala general: malgrat que no estan lligats, cada conte millora com a part del conjunt. D’això se’n diu confiar en l’estil.

Jordi Puntí, ressenya del llibre Nadie es más de aquí que tú, de Miranda July (Seix Barral), El Periódico, 29 d'abril del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma