300.000 tristos tigres

A finals del mes d'abril passat, a la plaça del Parlament de Londres –la que dóna directament a la Casa dels Comuns, o sigui, el mateix Parlament– les vigílies habituals de 24 hores en contra de la guerra a l’Iraq, contra Israel i contra Guantánamo havien estat substituïdes per una massa enorme de gent de pell fosca, envoltada d’un desplegament igualment enorme de policies ben pàl·lids. Els que omplien la gran gespa de la plaça de gom a gom eren refugiats tàmils d’origen singalès. En silenci, alçaven unes grans pancartes ('Acabeu amb la matança'), ja de dol, pels compatriotes morts, ferits i torturats al llarg del primer mes de l’assalt final portat a terme contra les seves terres pel govern (budista) de Sri Lanka. Un manifestant em va donar un volant sobre un militant que feia vaga de fam per demanar més ajut humanitari per als tàmils assetjats a l’illa. Ara –escric això a finals de maig– aquest senyor pot tornar a alimentar-se, si vol, encara que sigui amb desgana: la comunitat tàmil sencera de Sri Lanka ja ha estat privada dels seus drets més elementals. 250.000 tàmils estan tancats en camps de concentració improvisats en els quals violacions i altres abusos per part de les tropes governamentals són a l’ordre del dia. Es calcula (segons The Guardian, 20/05/2009) que, en els últims tres mesos d’enfrontaments, 15.000 civils han perdut la vida, incloent-hi 2.000 nens; i que, per aconseguir-ho, el govern singalès ha fet servir bombes de fòsfor blanc. Una pregunta: a la ciutat de Barcelona, quantes manifestacions, protestes, peticions i converses ultratjades hi ha hagut arran d’aquesta megaatrocitat, l’equivalent (pel que fa a la pèrdua de vides humanes, si més no) a més de vint guerres de Gaza? No patiu si no teniu les xifres a la mà: ja sabeu, a aquestes alçades, que es tracta d’una pregunta retòrica.


Matthew Tree, La Directa, 27/05/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma