dissabte, 16 de maig de 2009

Ajupida?

Quan vaig escriure sobre el verb ensolir ja vaig intuir que m’enganxaria els dits. Que m’ensoliria, vaja. En alguns indrets del Baix Llobregat, com Sant Feliu, l’ensolida descriu la dolorosa circumstància d’interposar dits entre una porta i el seu marc. Doncs no sé pas si m’he ensolit jo solet o només m’he posat de peus a la galleda, però l’article de fa dos dissabtes ha suscitat un munt de correus i missatges al Facebook amb la sana intenció de reivindicar mots d’abast local. Cadascú els seus, és clar. Entre tots aquestes temptatives de D. O. verbal em limitaré a reproduir-ne un. És el lingüista vallenc Jordi Bofarull qui m’envia una mutació del verb ajupir (i ajupir-se), tot reivindicant-ne l’ús a Valls (“i potser també en altres llocs, però no a Reus ni a Tarragona”, escriu joliu) per dir que s’han enganxat els dits: “M’he ajupit amb la porta del cotxe”. Aquest ús sí que consta al DIEC (“En tancar la porta no li ajupis els dits”), però Bofarull assegura que també fan servir el substantiu ajupida, aliè als diccionaris. A partir d’ara, quan algú em torni a dir que Catalunya és una nació ajupida ja sabré que parla de finançament.

Màrius Serra. Avui. Dissabte, 16 de maig de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir