dimecres, 20 de maig de 2009

Difunts nacionals

A Hoy por hoy, de la SER, José Ramón de la Morena explica sobre el Giro: “Ahora, ha tenido que despeñarse un ciclista por un barranco de ochenta metros para que le prestemos atención. Y se la hemos prestado porque la víctima ha sido un ciclista español”. Deixant de banda que ignoro quins individus engloba aquest plural (ell i els companys de dòmino?), és clar que si s’hagués estimbat un ciclista lituà o moldau no se li hauria prestat atenció (i els apàtrides ja es poden estavellar tots alhora amb un barret tirolès). Em desconcerta aquest costum de concretar la nacionalitat de les víctimes. Davant d’una catàstrofe ferroviària a Bèlgica (humanitària només en el cas que els morts fossin criminals i pedòfils –s’haurien d’excavar els seus jardins-), els periodistes aclareixen: “Entre les víctimes no hi ha cap espanyol”. En teoria és per tranquil·litzar els familiars i amics possibles, es dóna per fet que no en tenim cap de belga. Ni arran d’unes inundacions del riu Groc no es diu “No hi ha cap víctima europea” –quina vergonya, em faig de l’Illa de Pasqua-, ni des de Ràdio Tremp, informant sobre un accident a Torreciudad (un autocar envesteix una seguda en contra del seixanta-nou), confio que no aclareixin “Entre els ferits no hi ha cap trempolí”. Els espanyols frisen per destriar els seus connacionals. Ja veig els corresponsals furgant discretament la butxaca dels difunts, trobant el passaport i exclamant: “Bah, aquest és portuguès!”. I amb dues guitzes ben donades, tornar-lo a la pila dels morts.

Enric Gomà, Avui, 20 de maig de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir