Fix?

Algú em demana el fix. Trigo tres segons a entendre que es refereix al meu número de telèfon fix. El de casa. La irrupció de la telefonia mòbil combinada amb internet ha afectat les nostres vides d’una manera tan radical que fins i tot les paraules de cada dia han modificat el seu significat. Fa quatre dies encara em demanaven el fax i ara em demanen el fix. En l’entremig, el terme mòbil ha lliscat sense remei cap al negociat tecnològic. Un mòbil és aquest fòtil sonor que porta una de les pantalles que més mirem. La nova “petita pantalla”, com si diguéssim. Han quedat enrere els mòbils de Calder, els que pengem als bressols dels nadons i els d’un crim. Un mòbil és un telèfon mòbil, i punt. Sobre això no hi ha discussió possible. Doncs bé, potser per analogia, cada cop més un fix és un telèfon fix. Abans, un fix remetia al fascinant món laboral dels contractes indefinits. Ara ja no. Potser a les nòmines encara hi consten conceptes variables i d’altres que són fixos, però a les plantilles cada cop hi ha menys personal fix. I quan li demanes el telèfon a una noia, el que vols és el seu mòbil. A menys que vagis molt a pinyó fix.

Màrius Serra. Avui. Dissabte, 30 de maig de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma