Grip llibresca

L'altre dia buscava dos llibres en català publicats fa relativament poc. Vaig entrar en quatre de les llibreries barcelonines amb més cara i ulls, però cap no en tenia cap dels dos. Tanta recerca inútil venia a ser com una confirmació d'una sospita que he tingut des de fa temps: que el ventall de títols a la venda (fora de la xarxa) es contreu cada vegada més. I si m'hi he fixat aquí deu ser perquè ja m'hi havia fixat feia temps a les llibreries de Londres, als aparadors i a les taules de novetats de les quals, a hores d'ara, no es troben sinó els llibres més anunciats als diaris o bé ofertes especials dels que ho eren fins no fa gaire. Sense anar més lluny, només les biografies de celebritats absorbeixen una quarta part dels pressupostos dels llibreters anglesos. Afegim això al fet que les biblioteques estan comprant menys títols que mai i que als supermercats també es venen els més venuts, i tenim una conjuntura que garanteix que de qualsevol llibre sense un perfil mediàtic que no sigui alt com un sant Pau, se'n fa un tiratge màxim de 2.000 exemplars -a Anglaterra!-. En comparació, pot semblar que el panorama aquí, pel que fa al món del llibre, sigui gairebé per tirar coets. Faríem santament, però, de recordar-nos d'aquella cançó de Siniestro Total el nom de la qual se m'escapa però no pas la lletra, tan satírica com profètica, que fa (si fa no fa): "Quan a Londres esternuden, aquí agafem una calapàndria". Així mateix, si el recent esternut literari anglès ens agafa amb les defenses baixes, podem anar preparant-nos per a un futur proper en què entrarem a les grans llibreries del país sense trobar-hi més títols en català que els que hi ha entre "l'àmplia oferta de llibres" (Aena dixit) que hi ha actualment a les botigues Divers de l'aeroport de Barcelona.

Matthew Tree, Avui, 29/05/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma