La subnorma

Dijous passat a Santa Coloma de Farners, el senegalès Mbaye Gaye -tot presentant el llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre- va explicar un acudit sobre un africà que surt de casa tot portant una barretina, una samarreta de la selecció nacional catalana, i a la mà, una estelada. La seva dona se'n sorprèn: "On vas vestit així?'. I l'home respon: "A veure si ara quan parlo en català per una vegada no em contesten en espanyol". Efectivament, és notori que molts catalans de soca-rel són incapaços de fer servir el propi idioma amb els exestrangers residents la país, fins i tot quan aquests el parlen per defecte. És més: com menys llatí el seu fenotip, encara menys probabilitats hi haurà que se'ls respongui en la llengua de Najat El Hachmi. Doncs bé, fa uns mesos els del Consorci de Normalització Lingüística de Santa Coloma van llançar una campanya comarcal per fer front a aquesta situació. Arreu es penjaven uns cartells amb tot de fotos d'uns residents estrangers que feien activitats emblemàticament catalanes (menjant calçots, fent allioli, etc.) amb un missatge que deia, aproximadament: "Si jo puc fer això, encara no em pots parlar en català?". Un d'aquests pòsters portava la foto d'una romanesa colomenca que durant anys havia enraonat amb els seus veïns en català sense cap problema (ja que el parlava amb fluïdesa i no tenia la pell fosca ni faccions llatinoamericanes ni cara de guiri). Aquests, en descobrir que era -tal com afirmava el cartell- no pas catalana, tal com havien donat per descomptat, sinó del país de Mihai Eminescu, ara li parlen automàticament en castellà. Sempre. En fi: potser en comptes de promoure la normalització del català tan zelosament, no estaria de més fer un petit esforç simultani per normalitzar els mateixos catalans.

Matthew Tree, Avui, 22/05/2009

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma