'¡Nocilla, qué merendilla!'

Aplaudiments i ràbia, és el que ha provocat la decisió del govern espanyol: TVE deixarà d’emetre publicitat a partir de setembre. Per no perdre temps, passem a destriar el gra (al recte) de la palla (vessada damunt d’altri): satisfacció entre els espectadors, que estaven tips que interrompessin sovint ¡Mira quién baila! amb anuncis de Fontvella, Audi i aquella senyora tan amoïnada per la regularitat (un eufemisme encantador). Irritació i epítets poc delicats per a les mares dels ministres per part de les televisions privades, que hauran de donar el 3% dels seus ingressos bruts a TVE (140 milions) i les operadores de telecomunicacions, que hauran de prescindir del 0’9% dels seus ingressos (290 milions) i alhora hauran de pagar una taxa per fer servir l’espai radioelèctric (240 milions). A més, l’Estat hi haurà d’aportar 550 milions per arrodonir el pressupost. N’entenc el disgust i les reticències: el dia que em cobrin per l’espai radioelèctric del meu telèfon sense fil, també protestaré indignat.
Amb la desaparició dels anuncis, TVE disposarà de 8.200 hores annuals de més per omplir de programació. Si no tornen a passar El Virginiano, no sé com se’n sortiran. Amb tantes hores afegides, Amar en tiempos revueltos arribarà en un pim-pam a l’any 2016 (potser, al bar de Marcelino, celebrant els Jocs Olímpics més hispànics de la història, com va augurar Sa Majestat?). Una solució és que tothom parlés més a poc a poc. Fitxaria Jordi González per presentar un telenoticies, que augmentaria molt d’audiència amb la tonadillera María del Monte a l’apartat d’esports, i també el conseller Nadal, en substitució de Manuel Torreiglesias a Saber vivir. L’únic que no podrien alentir són, si els reemetissin, els Teletubbies, perquè unes abraçades encara més prolongades entre Tinky Winky i Dipsy donarien pàbul a les enraonies.

Enric Gomà, Time Out, 14 de maig de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma