Record de Boris Vian

És difícil oblidar la primera vegada que llegeixes una novel·la del francès Boris Vian, sobretot si és durant l’adolescència. Penso en La tardor a Pequín --ara potser hauríem de dir Beijing-- o El llop-home i el que em ve al cap és una prosa lliure, sense complexos, d’una imaginació burleta i surrealista. Vaig començar a llegir Vercoquin i el plàncton --quina novel·la més estranya!-- durant un viatge en tren, i recordo que la festa sorpresa que surt al principi del llibre em va transportar a una altra realitat: de tant en tant havia d’alçar la vista, mirar per la finestra i enfocar el paisatge per recordar on em trobava. Fa molts temps que no llegeixo a Boris Vian, però l’altre dia, fullejant la revista Lire, vaig assabentar-me que aviat farà 50 anys de la seva mort. Diu que el 23 de juny de 1959 va anar al cine per veure una adaptació de la seva novel·la Escopiré sobre les vostres tombes. Hi assistia amb desgana, perquè no s’havia entès gens amb els productors del film, i poc minuts després de començar la pel·lícula va tenir un atac de cor i aquell mateix dia es va morir.

Ara, per commemorar l’aniversari, La Pléiade ha anunciat que publicarà les seves obres completes. A França, quan un autor passa a formar part de la històrica col·lecció de cobertes vermelles, és com si entrés al panteó dels clàssics. Em pregunto si això no significa també que Boris Vian és avui dia un autor poc llegit... A la revista Lire, Daniel Pennac el reivindica per “les distorsions del llenguatge” i diu que és molt eficaç perquè els estudiants descobreixin què és una metàfora, i Fred Vargas reclama que el rellegim com un autor per adults, no només per joves amb ganes de ser revoltats. Potser el que va passar --penso ara-- és que la prosa de Boris Vian era massa inclassificable i provocadora per generar una tradició, i els senyors del nouveau roman van reduir-ne la influència.


Una cosa ben diferent va passar amb les cançons que escrivia i cantava, meravelles com Fais-moi mal, Johnny! , Les joyeux bouchers o Je bois. No és cap bestiesa veure a Serge Gainsbourg com un dels seus principals continuadors i, més recentment, el belga Katerine.Una prova d’aquesta presència és que està a punt de sortir un disc de tribut a Boris Vian, titulat On n’est pas là pour se faire engueuler, on participen grans noms com Jeanne Moreau, Mathieu Chedid, Jane Birkin o Ute Lemper. També hi haurà madame la présidente Carla Bruni… ¿Serà ella qui cantarà la versió de J’ suis snob?


Jordi Puntí, El Periódico, 9 de maig del 2009.

Amics, aquí podeu escoltar J’ suis snob, cantada pel mateix Boris Vian.

I aquí hi ha un vídeo excel·lent d'Excuse-moi, de Katerine. “Perdona perquè he ejaculat als teus cabells”, diu la cançó, i després enumera una llista de pensamenta per mirar de retardar l’ejaculació. Ho podria haver escrit Boris Vian...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma