Rodalies?

Els lingüistes Magí Camps, Rudolf Ortega i Jordi Palou abanderen una reivindicació verbal adherida al traspàs (en el sentit menys letal) de les dites Rodalies de Renfe al Govern. Argumenten, amb més raó que un Kant, que rodalies en plural al·ludeix als encontorns de diverses localitats alhora, i no pas als d’una sola ciutat. Per les vies que s’estenen a l’entorn de Barcelona, per tant, no hi circulen trens de rodalies, sinó de rodalia. I si aquella C ajaçada roja tan similar a la del Departament de Cultura és la inicial de Cercanías (i, potser, de calamitat), la R que hi deuran posar el dia del traspàs (¿serà un 29 de febrer?) hauria de remetre a Rodalia, així en singular. Val a dir que a les notes de premsa emeses pel gabinet del conseller Nadal els trens de rodalia hi figuren correctament citats, però ningú no en diu així, i ja es veu a venir que costarà déu i ajut evitar-ne el calc. Fa dècades, el radiofonista Escamilla va impulsar l’invent del bona tarda, en comptes del genuí bon vespre, per evitar el castellanisme bones tardes. Tot i que se’n va sortir, ara la jugada és més difícil. Per què no en diem trens de prop i llestos?

Màrius Serra. Avui. Dissabte, 23 de maig de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma