dissabte, 23 de maig de 2009

Una instància

Exposo: sabedor de la iniciativa del president Zapatero (Déu el beneeixi) de lliurar dos mil euros a qualsevulla ciutadà que es compri un cotxe nou (amb el requisit de l’antiguitat d’una dècada del seu vehicle actual), manifesto: que ara com ara no tinc la menor intenció de canviar-me el cotxe. Que, en canvi, m’és urgent canviar-me la caldera de la calefacció, de més de deu anys. Per tot això, sol·licito: que tingueu a bé donar-me dos mil euros a fi i efecte d’adquirir una caldera nova, comprometent-me a no gastar-me’ls en bagatel·les, com xampany o l’edició prínceps del rector de Vallfogona de 1703. Per la qual cosa, al·lego: molt abans que Xavier Sala Martín ho plantegés a la tertúlia de El món a RAC1, jo (algú sense coneixements sòlids d’economia –només sé actualitzar la llibreta-) ja havia rumiat que aquests dons i gràcies governamentals només contribuiran a enriquir el sector de la venda de cotxes i no pas el sector industrial. En aquest punt, coincideixo amb Sala Martín (i em reca, ja que no comparteixo el seu esperit de hooligan ultraliberal), atès que els beneficiats, i és que la gent és voluble i capritxosa, es compraran cotxes produïts a Alemanya, el Japó, etc., en lloc d’adquirir tots en massa el Q3 fabricat a Martorell. Per consegüent, faig declaració pública que, si vostra excel·lència s’inclinés davant la meva humil petició, adquiriré una caldera Roca fabricada a Viladecans, tot desoint el meu assessor personal en ciències de la llar (vulgarment, lampista), que em recomana una Junker.

Enric Gomà, Avui, 23 de maig de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir