Una instància

Exposo: sabedor de la iniciativa del president Zapatero (Déu el beneeixi) de lliurar dos mil euros a qualsevulla ciutadà que es compri un cotxe nou (amb el requisit de l’antiguitat d’una dècada del seu vehicle actual), manifesto: que ara com ara no tinc la menor intenció de canviar-me el cotxe. Que, en canvi, m’és urgent canviar-me la caldera de la calefacció, de més de deu anys. Per tot això, sol·licito: que tingueu a bé donar-me dos mil euros a fi i efecte d’adquirir una caldera nova, comprometent-me a no gastar-me’ls en bagatel·les, com xampany o l’edició prínceps del rector de Vallfogona de 1703. Per la qual cosa, al·lego: molt abans que Xavier Sala Martín ho plantegés a la tertúlia de El món a RAC1, jo (algú sense coneixements sòlids d’economia –només sé actualitzar la llibreta-) ja havia rumiat que aquests dons i gràcies governamentals només contribuiran a enriquir el sector de la venda de cotxes i no pas el sector industrial. En aquest punt, coincideixo amb Sala Martín (i em reca, ja que no comparteixo el seu esperit de hooligan ultraliberal), atès que els beneficiats, i és que la gent és voluble i capritxosa, es compraran cotxes produïts a Alemanya, el Japó, etc., en lloc d’adquirir tots en massa el Q3 fabricat a Martorell. Per consegüent, faig declaració pública que, si vostra excel·lència s’inclinés davant la meva humil petició, adquiriré una caldera Roca fabricada a Viladecans, tot desoint el meu assessor personal en ciències de la llar (vulgarment, lampista), que em recomana una Junker.

Enric Gomà, Avui, 23 de maig de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma