Una ràdio local

No apareix a cap estudi d’audiència, tot i que és la ràdio més escoltada de Catalunya. Ni als EGM ni al Baròmetre de la Comunicació de la FUNDACC, l’ens impulsat per la Generalitat perquè els seus mitjans quedin en bona posició. Tampoc no la trobaríem al dial, per més que la busquéssim. Com que és una ràdio municipal, només s’escolta dins del terme del poble i a la rodalia. Però els diumenge a la nit reuneix centenars de milers d’oients (i espectadors): és Ràdio Ventdelplà. Fa uns mesos vaig tenir ocasió de visitar els seus estudis, modestos però dignes. En aquells moments, ni emetien ni gravaven i per tant no vaig poder saludar i felicitar el radiofonista audaç Xavier Jordana (Xavi, per als amics) ni tampoc aquell tècnic de so tan silenciós, una mica somnolent, però amb una gran vida interior. De Ràdio Ventdelplà, gairebé ningú no n’ha escoltat un programa sencer. Ni tan sols aquell anunci de ràdio tan peculiar, en una època amb mig milió d’aturats a Catalunya, i que fa: “Si la teva vida sexual va bé, la resta no importa”.
D’entre totes, Ràdio Ventdelplà és la més cèlebre de les ràdios municipals, que sempre es tiren endavant amb pocs mitjans i molta il·lusió (o la que es disposa), radiant pregons municipals, consells agropecuaris, el temps, els horaris canviants i embogits de la deixalleria (han provocat més d’un suïcidi) i els arguments d’aquell historiador local, una mica tronat, que defensa acèrrim que Cristòfor Colom i els germans Pinçon són fills del poble (a Ventdelplà, de Can Rata? Del súper?).

Enric Gomà, Avui, 16 de maig de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma