Apersonats

Fa temps que sento un anunci per la ràdio de Caixa Penedès, que fa: “Persones al servei de persones”. Un altre de Caixa Terrassa diu: “Persones sempre al vostre costat”. Em sobta aquest interès per deixar clar que no ens atendran autòmats, robots o bé segadores de gespa. En el primer cas, també ens adverteixen que els seus clients potencials són els humans i no pas extraterrestres àvids d’ingressar els estalvis a Caixa Penedès (i és una llàstima, perquè el director de la sucursal els rebria en persona i els preguntaria cordial: “Tot bé, per Saturn? Els anells, com sempre?”). En el cas de Caixa Terrassa, insinuen potser als clients més solitaris que, si fes falta, els acompanyarien a passar un cap de setmana a Camprodon? Tanta proximitat, resulta una mica inquietant. Quan vas a una caixa a demanar un crèdit, t’acomiaden amb embuts i mirades de llangardaix. Ni rastre d’aquelles encaixades càlides dels anuncis. Per això jo em demano: aquesta insistència en la condició de persona, a què treu cap? Que a Caixa Penedès i Caixa Terrassa ens hi esperen persones, ningú no ho posava en dubte (la notícia seria que ens atengués la carpa Juanita o Chucky, el ninot diabòlic –l’únic que dóna uns interessos terrorífics-). Com ja va dir el teòric de la comunicació Karl Jenningen, només una societat en crisi remarca l’obvietat. El nom adequat per a la fusió anunciada entre les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Manresa, seria: “Caixa de les Persones”. Per la ràdio, anunciarien: “Pensant en tu, persona, i en la teva família personal”.

Enric Gomà, Avui, 27 de juny del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma