diumenge, 28 de juny de 2009

Discapacitat?

Per raons que no se m’escapen, últimament he participat en molts actes sobre la discapacitat. Ara per ara, aquest terme negacionista designa la gent que destaca per alguna activitat bàsica que no pot fer: caminar, veure-hi, sentir-hi, raonar, enraonar... Quan les habilitats inhibides són múltiples parlem de pluridiscapacitat. És el cas de mon fill Lluís, tan exagerat en la seva quietud que no en va tenir prou, amb una de sola. Com que designa una realitat conflictiva, discapacitat és un terme discutit i, sovint, impugnat. El DIEC en ventila la definició per la via sinonímica (“Minusvàlid”) i apel·la a la normalitat, ai, en l’entrada de minusvàlid, un terme ja obsolet que és ben a punt de caure al pou dels mots ofensius, al costat de paralític, subnormal, mongòlic, esguerrat o cretí. La literatura mèdica dels anys setanta feia anar amb naturalitat el terme subnormal, en la postguerra hi havia esguerrats (mutilats) pertot i fa cent anys es feien estudis sobre els cretins. El menyspreu pot tenyir els mots fins fer-nos-els intolerablement despectius, però el que compta és combatre el menyspreu sense acarnissar-nos amb les paraules.

Màrius Serra. Avui. Dissabte, 27 de juny de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir