dimecres, 24 de juny de 2009

El costat bo del tifus

Si col·loquessin altaveus a tots els fanals i s’hi sentís la banda sonora de Set núvies per a set germans, els catalans ballaríem pel carrer les coreografies de la pel·lícula. No tots, esclar, sempre hi ha els descontents de costum. Però, gràcies a la periodista de la SER Montserrat Domínguez, que dirigeix A vivir que son dos días, ara sé que ens sobren raons per a l’optimisme (i per a cantar borratxos en un karaoke, si calgués). A la seva tertúlia, tot parlant de la T1 de l’aeroport del Prat, Màrius Carol va apuntar: “Como aquí los catalanes tenemos la moral un poco baja, yo creo que debería ser un elemento de autoestima”. Ràpidament Domínguez li va retreure: “A veces da la impresión de que buscáis excusas para tener la moral baja, ¿eh?, porque hay razones también para el optimismo, ¿no?”. A mi, se’m va obrir el cel (admeto que tenia la moral baixa, a causa d’unes humitats a la paret). Ja n’hi ha prou de queixar-se, sempre aquest victimisme constant, que no ens condueix enlloc. Raons per a l’optimisme n’hi ha moltes, tant és que faci mesos que surtin a tots els diaris termes com ultimàtum, incompliment i desafecció (a aquests desafectes, els posaria tots a canviar la moqueta del ministeri d’Obres Públiques). A més a més de desacord, pròrrogues i sentència (a l’agost, sembla, per competir amb les meduses). Tot plegat, pela amb deu. Amb esperit positiu, vaig baixar al bar-bodega L’Electricitat de la Barceloneta i em vaig menjar unes gambes. Feia sol. Uns nens jugaven al carrer.

Enric Gomà, Avui, 24 de juny del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir