dissabte, 20 de juny de 2009

Humor dolorós

L’altre dia vaig veure al cine el tràiler de la pel·lícula Brüno. S’estrenarà el 10 de juliol i la protagonitza el còmic Sacha Baron Cohen, que fa tres anys va revolucionar el personal amb el seu Borat. Borat era un pallús del Kazakhstan que viatjava als Estats Units i a través de la seva mala educació aconseguia un retrat de la vida provinciana: fòbies racistes, prejudicis socials i actituds masclistes sortien a la llum, provocades per l’empatia del personatge.Una part de l’impacte procedia del seu estil documental, però en alguns moments hom intuïa que algunes situacions podien ser un muntatge. Pel que s’aprecia al tràiler, Brüno se servirà de la mateixa estratègia, malgrat que l’objectiu és més glamurós. Brüno és un periodista austríac, gai, especialitzat en moda, que viatja als Estats Units per realitzar diversos reportatges. Aquesta vegada, segons sembla, la seva intenció és desemmascarar l’homofòbia (però també l’actitud sectària d’alguns homosexuals), la superficialitat del món de la moda i l’estupidesa planetària. En una escena del tràiler es veu Brüno amb tres paios cepats que l’han convidat a anar de caça; és de nit, porten roba de camuflatge i fumen al voltant d’una foguera. Llavors Brüno els diu: “Mira’ns, aquí junts, ens assemblem tant a les quatre noies de Sexo en Nueva York…”. Per tota resposta, un grunyit dels caçadors.

Encara que no me la penso perdre, jo sé que Brüno em farà patir com ja ho va fer Borat. Aquesta és la seva gràcia. Hi ha un tipus d’humor extrem que, perquè funcioni, ha de ser dolorós. Rius perquè és divertit i crític, perquè sap atacar el territori del que és políticament correcte. Al mateix temps, perquè sigui efectiu, l’actor s’ha de posar en evidència, fer el ridícul fins al punt que l’espectador senti vergonya aliena. Els humoristes britànics, com el mateix Sacha Baron Cohen, són uns mestres a l’hora de provocar aquest humor brillant i irresistible. Ricky Gervais a The Office i després a Extras em feia riure i alhora em regirava l’estómac. El mateix em passava amb Steve Coogan i el seu Knowing Me, Knowing You, paròdia dels programes d’entrevistes a la tele. Als Estats Units, el millor representant n’és Larry David: hi ha escenes de Curb Your Enthusiasm (estrenada per aquí simplement com a Larry David) que són divertides i insuportables gràcies a la ineptitud de l’actor. Igual que tots aquests exemples, en aquests temps d’humor tan tou que vivim, Brüno promet ser un terratrèmol.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 de juny del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir