dissabte, 6 de juny de 2009

La ràdio estrafeta

Sentia jo No somos nadie de M80Radio com aquell qui no vol la cosa quan la locutora, Celia Montalbán, va donar pas a la informació del temps. El meteoròleg va resultar ser Robert De Niro. No pas l’actor, sinó un locutor que l’imitava i que, amb aquell estil forjat a l’Actors Studio, ens va explicar on plouria i on sortiria el sol. Es tractava d’una imitació paròdica, molt habituals en els magazines d’humor. Ara, abans de contractar un locutor, ja li pregunten: “Vostè, a qui sap imitar?”. Si l’aspirant respon “Raphael, Pilar Rahola i el general Polavieja”, el contracten de seguida. Als cursos de ràdio hi hauria d’haver l’assignatura Imitacions: de Ferran Adrià (nivell bàsic) a Josep Ramoneda (nivell avançat). Fora de Minoria absoluta (barret!), els programes que estrafan famosos, amb veus escanyades o pastoses segons el cas, em fatiguen. Hem arribat a un punt que tothom imita. Mai no saps del cert si escoltes l’arquebisbe de Barcelona o el seu imitador. Gaspar Hernández, és ell mateix o una imitació molt reeixida? Sentint Àlex Gorina, alguns oients pensen: s’hi assembla tant! Als polítics, costa destriar-los dels seus possibles imitadors. Aquest, és realment Albert Rivera? I aquest altre, Felip Puig? Ja que és una pràctica en voga, les imitacions es podrien estendre als informatius, mantenint el mateix rigor periodístic d’ara: una imitadora de Nina podria cobrir la informació del Pròxim Orient. El de Pere Gimferrer, els esports. La d’Aramís Fuster, la Nit de Santa Llúcia.

Enric Gomà, Avui, 6 de juny del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir