Paraula de Viquipèdia

Abans, per acreditar una idea, es citaven autoritats com ara Ciceró, sant Gregori el Gran, Engels o Victòria Camps. Citats tots alhora, la idea adquiria un crèdit sensacional. Si es tractava d’una dada, se n’esmentava la font, ja fos l’Enciclopèdia britànica o El meu primer Sopena. Fa uns dies vaig sentir a RAC1: “Alejo Vidal-Quadras segons la Viquipèdia: Es conocido por su hostilidad al catalanismo, que le ha merecido severas críticas incluso desde su propia formación”. Es tractava d’una falca electoral del PSC, de cara a les eleccions europees. És el primer cop que un partit recorre a la Viquipèdia en una campanya electoral. Anteriorment, mai Zapatero no havia gosat proclamar: “Como dice la Viquipèdia [ho diu], apoyaré la reforma del Estatut que apruebe el Parlamento de Cataluña”. Qui sap si a partir d’ara escoltarem falques que començaran així: “Artur Mas segons el gratuït 20 minutos”, “Joan Saura segons el ¡Qué me dices!”, “José Montilla segons Muy interesante” (apassionant el reportatge “Oigo voces en el Pati dels Tarongers”). Totes elles, fonts d’informació populars i entranyables, a l’alçada de la Viquipèdia. Gràcies a ella i al PSC, sabem que Vidal-Quadras no destaca pel seu catalanisme. A mi m’ha obert els ulls. Jo creia que en Vidal-Quadras s’hi amagava un sobiranista radical. Aquelles crítiques a la immersió lingüística, aquell vot en contra del català a la cambra d’Estrasburg, els interpretava com una tapadora, un ardit. Però anava errat. Ja és ben cert que internet ens ha canviat la vida.

Enric Gomà, Avui, 3 de juny de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma