Sed lex, dura lex i etc.

Vaig a una trobada de guionistes de televisió a Comillas, convidat per la SGAE, i escolto una representant de CIMA, una associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals que defensa: a) Que les dones arribin a càrrecs decisoris, i b) Frenar els estereotips que pesen sobre la dona (la dona en genèric, no pas una de concreta, com seria la soldat England –sembla que torturava reus iraquians perquè havia adoptat rols masculins, la molt pillastre. Si haguessin sigut rols femenins, hauria obert les cel·les i els hauria deixat en llibertat-). La ponent puntualitza que les dones amb càrrec haurien de compartir els seus punts de vista. Això és com apostar per la promoció social dels gitanos, però només dels que em cauen bé. Pregunto si tots aquests càrrecs (o càrregues) vetaran guions on apareguin dones submises o curtes de gambals. Em respon que no, que servirà perquè hi hagi més diversitat i llibertat. A fora, fa sol. Tot d’una m’estimaria més sortir i prendre’m unes canyes, però tinc por que m’acusin de sexista.
Dos dies després, llegeixo a La Vanguardia: la futura llei d’igualtat entre homes i dones deixarà sense subvencions a tota obra cultural sexista, això és, que menyspreï i desvalori el que són o fan les dones. M’hi jugo la Bernat Metge i un formatge de cabra que es crearà una comissió per avaluar-ho i que confondrà per sistema una dona concreta (Enriqueta Martí, la senyora Danvers) amb la imatge genèrica de la dona. Però seria convenient que no es limitessin a vetar, sinó que proposessin solucions: “Quan el marit pregunta ‘Què hi ha per sopar?’, per què ella no truca a l’advocat (millor una advocadessa) i inicia els tràmits del divorci?”. “A aquesta dona que deixa la feina per cuidar els fills, estaria bé que se li incendiés la casa”. “El Premi Nobel de Química, no el podria guanyar la seva germana?”.

Enric Goma, Time Out, 4 de juny de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma