dissabte, 20 de juny de 2009

Si l'encerto l'endevino

Jordi Duran entrevista dos representants sindicals dels Mossos, a El dia de COMRàdio, i els pregunta com se senten tractats per la premsa. L’un respon: “Encara hi ha algun mitjà de comunicació que no ens tracta amb la justícia que ens mereixem”. I l’altre rebla: “Hi ha algun mitjà de comunicació que utilitza els Mossos per obtenir més vendes de diaris”. I jo em dic: ja comencem amb les endevinalles. Sovint, quan es critica algun mitjà, se n’oculta el nom i es deixa que els ciutadans el sobreentenguin mitjançant suposicions, conjectures i, si molt convé, cartes astrals. A tot estirar, se n’esmenta algun tret vague: “És un diari que tots sabem de quin peu calça”. Que no és dir gaire, perquè val per a gairebé tots (n’hi ha que semblen el Full Dominical d’un partit). O bé “Sempre ens ataca el mateix diari, no cal dir més”. Com que no? Tant difícil seria pronunciar-ne la capçalera? Almenys, la primera síl·laba. O, si és per televisió, fer mímica: l’Avui i El Punt serien senzills, La Vanguardia no tant. Per El Heraldo de Aragón, haurien de ballar una jota. Aquesta pràctica críptica també es fa amb entitats que inspiren respecte. Quan es diu “una entitat d’estalvis”, sempre és la més estel·lar. Encara no he sentit “un tribunal força constitucional”, però tot arribarà. És injust que els polítics no gaudeixin del mateix tracte. “Hum, es tracta d’un conseller molt concret que improvisa i s’equivoca sovint”. Permetria que cadascú fes càbales sobre la seva identitat. Tot i que el deixaríem en un mar de dubtes.

Enric Gomà, Avui, 20 de juny del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir