dissabte, 6 de juny de 2009

Tinta de Barcelona

No sé a qui hem de donar les gràcies, si a les companyies aèries de baix cost, al turisme, a Orwell i el seu homenatge a Catalunya o simplement a la globalització. Però el cert és que, aquests últims anys, el mapa de llibreries dedicades a la literatura anglosaxona ha crescut notablement a Barcelona. Avui dia, si un vol llegir en anglès la nova novel·la de Colson Whitehead, per exemple, disposa d’un colla de botigues on provar sort. Des de les especialitzades en llengua anglesa, com BCN Books i Come In, fins a les àmplies seccions que mantenen a La Central, Laie, FNAC i la Casa del Llibre. Una prova que hi ha lectors és que fins i tot existeix una llibreria de segona mà en anglès, Hibernian Books, al carrer de Montseny –un local d’inspiració irlandesa que concentra aquella atmosfera una mica picada i autèntica de les llibreries de Charing Cross a Londres.

En el fons, aquesta presència anglòfila respon a una realitat canviant: cada vegada hi ha més anglosaxons que trien viure a Barcelona, molts d’ells estudiants o de professions liberals. Una prova d’això és que dimecres passat es va presentar una nova revista literària: Barcelona INK. De caràcter trimestral, Barcelona INK té la intenció de publicar autors que escriguin en llengua anglesa des de Barcelona o sobre Barcelona. El seu editor Ryan Chandler explica que la revista vol ser «una plataforma per a escriptors exiliats en una ciutat que els ha proporcionat un conjunt de noves referències culturals». Aquesta primera entrega inclou un parell d’entrevistes, narrativa i poesia, i es nota que està creada amb entusiasme i un punt de bogeria que s’agraeix. Potser hi domina un cert tipisme folklòric –la mala vida de la Rambla, la fascinació del Gòtic, etcètera–, però segur que de mica en mica s’anirà obrint a d'altres barris i a realitats del temps present. En qualsevol cas, d’aquest primer número em quedo amb l’entrevista a Colm Toíbín, que va viure a Barcelona entre el 1975 i el 1978, un experiment literari anomenat Prostíbulo Poético, un article d’Orwell del 1937, sobre Barcelona, i, sobretot, el fragment inicial d’una novel·la que està escrivint Matthew Tree, aquesta vegada en anglès. Els que tinguin curiositat, trobaran Barcelona INK a les llibreries esmentades. Després poden buscar un pub irlandès, que a la ciutat n’hi ha uns quants, i fullejar la revista mentre es prenen una pinta a la salut dels autors.


Jordi Puntí, El Periódico, 6 de juny del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir