dissabte, 13 de juny de 2009

Una ciutat d'imitacions

Els qui van visitar aquesta primavera la mostra Il·luminacions. Catalunya visionària, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), van poder admirar un estrany dibuix de Le Corbusier. La seva aversió al que ell en deia «ciutat històrica» com a fre al progrés el va portar a plasmar un projecte per a Barcelona que consistia, essencialment, a arrasar el Raval i el Gòtic, i construir-hi un gran parc i tres enormes gratacels. Segons el dibuix, es tractava d’edificis racionals com els que va construir a Marsella, tres ruscos que s’obririen al mar, però taparien la vista a la resta de la ciutat. El dibuix semblava, realment, l’obra d’un visionari –gairebé tan atrevida com aquella idea que Mariscal va dibuixar fa anys per reduir el trànsit: construir un telefèric que pugés pel carrer de Muntaner–. El lema que obria l’exposició Il·luminacions era de Nicolau M. Rubió Tudurí, un altre arquitecte, i deia: «De tant en tant el seny català acluca l’ull i deixa fer». Bé, per sort, davant el projecte de Le Corbusier, el seny català no va deixar fer res.

Pensava l’altre dia en aquest dibuix mentre observava l’hotel Vela que Ricard Bofill ha perpetrat al port. Al final, em deia, la ciutat ha acabat fent cas de les intuïcions de Le Corbusier. No d’una manera literal, sinó més sibil·lina, sense racionalismes ni il·luminacions. Una part del casc històric ha estat arrasat per convertir-lo en un parc, un parc temàtic per als turistes, i els tres grans edificis pantalla que tapen la vista a Barcelona ja estan construïts: són les torres olímpiques, la torre Marenostrum del Gas Natural, que va projectar Enric Miralles, i el ja mencionat hotel Vela de Bofill. A més a més, amb l’hotel que tapa el sol a les platges de la Barceloneta, la ciutat ha pervertit el seu skyline. Habitualment, la lògica diu que la construcció de les ciutats precedeix el seu perfil; a Barcelona es fa al revés i en els últims anys s’ha buscat la imitació, que l’skyline remetés a alguna cosa. Així, encara que la millori, la Torre Agbar de Jean Nouvel recorda la de Norman Foster a la city de Londres, i l’hotel de Bofill ens remet a les platges de Dubai. I posats a fer, ¿per què algun il·luminat no converteix el castell de Montjuïc en un nou Taj Mahal, per exemple? Vist des del mar, els turistes que arriben en els creuers tindrien l’oportunitat de fer-li unes fotos molt boniques.

Jordi Puntí, El Periódico, 13 de juny del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir