diumenge, 28 de juny de 2009

Xou mogut

En entrar a L’Auditori per fer-hi una petita prova de so, algú em va dir que havia d’esperar el Màrius perquè “ell és el director”. “O sigui”, em vaig dir mentre el mateix Màrius em guiava cap al faristol des d’on jo havia de recitar, “ara resulta que a més de ser l’inventor, el guionista, el relacions públiques, el coordinador i el presentador d’aquest espectacle, el Màrius també n’és el director”. Aquell mateix vespre –diumenge passat per al lector– 1.600 persones van assistir en directe a l’espectacle en qüestió i moltíssimes més van poder veure’l al Canal 33: un xou tan excepcional com benèfic dit Mou-te pels quiets, els beneficis del qual han anat directament a les fundacions Nexe i Guimbarda, especialitzades en l’atenció a nens pluridiscapacitats com ara el Lluís Serra, fill del Màrius i protagonista inconscient però suprem de l’últim llibre d’aquest, Quiet, en el qual la vida amb el Lluís es converteix, per dir-ho així, en la vida amb tothom. A més de muntar el Mou-te –amb els seus 121 participants–, el Màrius havia escrit un blog sencer dedicat al tema i també havia fet posar anuncis a tots els mitjans i també havia organitzat una exposició de fotos dels mateixos participants fetes pel fotògraf Jordi Ribó. ¿Què deu motivar un home que ja porta diversos projectes literaris entre mans i fa quatre articles periodístics cada setmana (a més de diverses graelles de mots encreuats) a fer tot això, tot sabent que li donarà més feina que totes les seves activitats habituals plegades? Entre un ventall ample de respostes possibles, no en trobo cap que sigui més encertada (i menys sentimental) que la que proporciona les famoses últimes paraules, de to intraduïble, de William S. Burroughs: “Love? What is it? Most natural pain killer what there is”.

Matthew Tree, Avui, 19/06/2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir