Boca de rap

Quan em van recomanar que escoltés Pere Mas, el conductor (per quart any consecutiu) de El matí de Catalunya Ràdio de l’estiu, vaig descobrir un locutor excel·lent, àgil i informat. Per això em va sorprendre que l’altre dia Mas no preguntés res a Nebrera. Els tertulians dissertaven sobre els regals que reben els polítics, les bosses Louis Vuitton de l’alcaldessa Barberá i els trajos del president Camps (em sap greu, no en puc dir vestits, tinc un defecte a la glotis). Amb aquella nonchalance tan seva, la diputada Montserrat Nebrera va donar a entendre que ella havia rebut molts regals. Mas hauria pogut preguntar-li de qui (un sastre?, un constructor?) i quins (unes sabates Vogue?, una formigonera Scania?). De sobte, Nebrera va preguntar astorada a Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull: “A tu no t’han regalat mai res? I tu no has aconseguit que aquella persona entri a la universitat?”. No va aclarir si es referia a un aspirant com a alumne, professor o bidell.
De tota manera, semblava un diàleg inspirat en la sèrie Els Soprano: en un episodi, Carmela Soprano porta una plata de pasta casolana a una autoritat universitària per fer entrar la filla a una facultat (els recomano que es mirin Els Soprano sencera; si no en tenen temps, una solució és llegir menys). En les preguntes a Giménez-Salinas, la diputada reconeixia implícitament per a què serveixen els regals als polítics. Ara ja sé que, si entro al despatx de Nebrera amb una plata de nyoquis –em queden molt bons-, ella no se n’estranyarà gens.

Enric Gomà, Avui, 22 de juliol del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma