El Rei del Pop a la gallega

Fins ara, jo creia que determinats sobrenoms només es deien o s’escrivien amb ironia, com una concessió burleta a la cultura de masses més vulgar i adotzenada, però indignes dels mitjans seriosos. Sobrenoms cursis, llepats, ridículs de tan pretensiosos i megalòmans, que semblen trets del Museu del Kitsch (un projecte cultural pendent). Molts d’ells propis d’una altra època més ingènua, com són, en l’àmbit de la poesia, el Príncep dels Poetes per a Carner (pobre home), i en el de la pantaloneria, El Edén de los Pantalones. Ara, amb la mort de Michael Jackson, tots els mitjans s’han omplert la boca parlant del Rei del Pop. Els periodistes, més seriosos que un plat de faves, anaven repetint solemnes aquesta fórmula pintoresca, creada a partir de El Rei o bé El Rei del Rock’n roll, que és el sobrenom d’Elvis Presley. A Ramoncín se’l coneixia com El Rey del Pollo Frito, un nom irònic que apel·lava, crec, per una banda als seus orígens humils i per una altra, al pollastre fregit. Per a tots aquests entusiastes de la fórmula El Rei del Pop, els recomano, sense bellugar-se de Barcelona (perla del Mediterrani i ciutat de fires i congressos), els establiments El Rei de la Màgia, El Rei de la Gamba, El Rei del Calçat i El Rei de la Patata. Per desgràcia, El Rei de les Gorres del carrer Creu Coberta va tancar. Ja a l’Hospitalet de Llobregat, El Rei de les Barbes. A Cervià de Ter, El Rei de la Rajola. A Sedaví, El Rey del Sofá. A Benidorm, El Rey de los Caramelos. A Palència, El Rey de las Cien Pesetas. A Lima, El Rey de los Cierres i El Rey de las Hueveras. A Hualgayoc, encara al Perú, El Rey de la Baratura (aquests no enganyen). Per tot plegat, ha arribat el moment de parlar clar. De la mateixa manera que Micheal Jackson era (o és, perquè el seu record és indeleble) el Rei del Pop, és de justícia fer palès (a tenor del tema que ens ocupa) que Vidres Pallerola, a Barcelona, és el Rei de la Mampara.

Enric Gomà, Time Out, 2 de juliol del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma