Haihober?

A La Cellera de Ter la biblioteca es diu Colldegria, que rima amb alegria. M’informen que és el nom d’un vent local, que bufa “del Pasteral a la gasolinera fins a les dotze”. Ah. Tanta precisió m’aclapara. L’enigma pren un altre tombant quan descobreixo que Colldegria és, també, el topònim que designa la muntanya de la qual procedeixen les ventades. Els cellerencs guarden més sorpreses. Aquesta població gironina de dos mil habitants té un altre mot propi molt particular: el haihober (amb hacs aspirades), un terme assimilat que recorda les adaptacions capricioses de termes futbolístics anglosaxons com ara orsai (off side), jems (hands) o flequi (free kick). L’origen, aquí, és portuguès. I concretament el fruit conegut amb el nom de feijoa (el nom binomial del qual és Feijoa sellowiana). Pel que sembla, un cellerenc que va tornar al born després de fer les Amèriques en va portar, i el nom feijoa va anar “evolucionant” fins arribar al galàctic haihober, que rima amb Homer (Simpson) i amb Hannòver. Alguns artistes cellerencs ja se n’han apropiat. Investiguin la increïble Orquestra Fireluche i potser hi trobaran algun haihober ocult.

Màrius Serra. Avui. Dissabte, 4 de juliol de 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma