Holocaust caníbal

Diumenge, mirant 30 minuts de TV3, vaig tenir un déjà vu, aquell fenomen psíquic que consisteix en la sensació il·lusòria de repetir una vivència anterior, quan en realitat és nova. El vaig experimentar davant del reportatge Enganys a domicili, sobre empreses de venda a domicili que enreden els seus clients amb foteses, que es cobren a pes d’or. A l’inici, Eduard Sanjuán ens va informar que es tractava d’un documental de l’equip de Dossiers de Canal 9. A mesura que el veia, em repetia: “Jo això ja ho he viscut abans...”. Però un déjà vu és momentani, no dura deu, quinze, vint minuts. Si es prolonga gaire temps, se’n diu matrimoni. Neguitós, vaig estar a punt de trucar el meu neuròleg de capçalera. Però no el vaig voler destorbar tan tard, sé que és un home de costums impertorbables (el batí de seda, l’armanyac, els discos de Luis Mariano). Tot d’una vaig lligar caps i vaig descobrir que no era un déjà vu: aquell reportatge l’havia vist el gener passat a Canal 9. Es deia d’una altra manera, Estirant el fil.
Em va desorientar que els de 30 minuts haguessin canviat la veu en off valenciana per una d’un altre dialecte, el català oriental. Per què no van mantenir el valencià original? Per què van doblar un off que ja estava en català? Faran el mateix quan retransmetin el Misteri d’Elx? Conec uns cantants de Terrassa que ho doblarien molt bé. Fet i fet, no em sorprendria gaire d’una televisió en què el meteoròleg Eloi Cordomí explica que el poble de Faió es troba “al sector de Saragossa”. Pel que sembla, ja no es pot anomenar la Franja. Qualsevol al·lusió als Països Catalans és suspecta de rebel·lió i febre groga. Tornant al reportatge de 30 minuts, tampoc no vaig acabar d’entendre per què, si l’equip de Dossiers l’havia titulat Estirant el fil, a TV3 es titulava Enganys a domicili. Potser per estratègies de màrqueting, que comporta donar-ho tot mastegat i passat pel passapuré. Amb aquest esperit, qualsevol dia canviaran els títols de les novel·les de Ferran Torrent en l’edició catalana. Espècies protegides, sobre el València C.F., es dirà Llotja bruta a Mestalla. I Societat Limitada, al voltant dels empresaris valencians, Valencià i home de bé, no pot ser.

Enric Gomà, Time Out, 30 de juliol del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma