L'ordre natural

Ansiós d’una informació rigorosa, plural i veraç, miro el TN Vespre de TV3 en tensió, expectant (he despenjat el telèfon, he tancat el gos al lavabo). Per últim, donen una notícia sobre audiències de ràdio i televisió. D’entrada, sabem que Televisió de Catalunya ha estat líder d’audiència els mesos de maig i juny. L’enhorabona. Tot seguit, ens informen que Catalunya Ràdio, segons dades de la segona onada dels EGM, és la tercera cadena més escoltada. Un rètol ens indica que els oients de Catalunya Ràdio són 427.000, mentre ens ensenyen plans dels seus estudis, amb els locutors envoltats d’ampolles d’aigua. Al cap d’una mica, aclareixen que Catalunya Ràdio ha quedat darrere de RAC1 i de la SER. Cap dada numèrica dels oients d’aquestes emissores. Tampoc una trista imatge. Ni el serrell de Francino, ni el nas de Toni Soler. Confús (més de l’habitual), apago el televisor i medito sobre el nou periodisme. S’imposarà aquesta pràctica periodística consistent en començar a donar una notícia pel tercer en el rànquing? Al voltant d’una prova d’atletisme, la notícia oferirà primer el nom del guanyador de la medalla de bronze, amb uns primers plans de l’atleta somrient dalt del podi (i de la seva família, i del poble on va néixer, i de la seva col·lecció de càntirs), per tot seguit informar que ha quedat per sota dels atletes guanyadors de l’or i la plata? A aquests, no caldria veure’ls. Sobre els llibres més venuts, la notícia aniria així: “Stieg Larsson, situat en tercer lloc, per sota de Stieg Larsson i Stieg Larsson”.

Enric Gomà, Avui, 11 de juliol del 2009.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma