dilluns, 27 de juliol de 2009

Meló sabonós

A Catalunya Ràdio, una noia canta: “Meló, meló, meló Bruñó!”. Paro l’orella, perquè el meló és un tema que m’interessa i em preocupa. Sobretot des que vaig saber que certs cultivadors d’aquestes cucurbitàcies hi injecten, amb una xeringa, aigua amb sucre per endolcir-les. També les síndries són víctimes d’aquesta pràctica abusiva. Fins ara, cap activista en contra dels maltractaments a vegetals no ha alçat la veu. En defensa dels melons, vull dir, no per demanar un gintònic. L’anunci, perquè es tracta d’un anunci, ens aporta dades sobre el meló Bruñó (m’imagino que en iniciar el negoci devien desestimar conrear cogombres –no rima amb Bruñó-). Una dada que donen és que el meló Bruñó “sembla frescor”. Com que sembla? Només és una aparença, una entelèquia, que després la realitat desmenteix? Els he tastat i dono fe que el meló Bruñó, tret de la nevera, aporta frescor. Tanta o més que els melons Vicentín (que no s’anuncien perquè encara no han trobat cap rima adequada, després de desestimar trialsín i popelín). Tot seguit la noia de l’anunci canta “Descobreix el sabó!”. Que curiós, associar el meló amb el sabó. No conec ningú partidari del gust del sabó (tret de, potser, Vicenç Altaió). Només cal ficar-se a la boca una cullerada de Dixan. Pensant-hi bé, crec que els de Bruñó volien dir sabor, però en van eliminar la erra perquè rimés. Fa temps que els publicitaris col•loquen sabor a tort i a dret, en comptes de gust, que és la paraula habitual. Ara, gràcies a Bruñó, molta gent parlarà del sabó(r) del meló.

Enric Gomà, Avui, 25 de juliol del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir