dissabte, 4 de juliol de 2009

Olis i sabons

Dimecres Juan Ramón Lucas entrevistava la cantant Bebe a En días como hoy de Radio 1, de RNE. Bebe presentava el seu nou disc Y. (s’ha de llegir Y punto) i va explicar que el títol vol dir que el disc conté “lo que hay, y punto”. També l’hauria pogut titular Un disco que he hecho. A Bebe no li agraden gens les entrevistes. No m’estranya: quan s’entrevista un actor, un escriptor o un músic, és insuportable la quantitat de sabó que gasten els periodistes. Untuós i llepa, Lucas va dir que la veia més madura, més sexi, més guapa que al disc anterior. Ella li va parar els peus, tipa d’aquell festival de llagoteria: “Yo me veo más gordita”. Tot seguit Lucas va esmentar “el cariño de la gente que te quiere” i ella no es va estovar amb aquest clixé absurd. Ja s’entén que la gent que t’estima et té un cert afecte. Quan ell la va tractar d’artista, Bebe ho va desmentir: “Yo no soy artista todavía, soy una aprendiz”. Sense falsa modèstia. Llavors Lucas va protestar dolgut (“Me cuesta creer que no seas consciente de qué artista eres”) i va començar a abocar tones i tones de sabó (en sortien més bombolles que en un espectacle de Pep Bou). Però ella no va cedir: no es considera una artista i per tant li demanava que no l’hi digués. L’home encara hi va insistir, segons sembla ell decidia qui és artista i qui no (contra la voluntat del mateix interessat). Al final Lucas es va exasperar una mica: “El diálogo fuera del disco, qué difícil lo pones”. Si no hagués fet tanta sabonera, tot hauria anat millor.

Enric Gomà, Avui, 4 de juliol del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir