dimecres, 1 de juliol de 2009

Últimes paraules

El 24 de juliol s’acaba Minoria absoluta, de RAC1, un invent de la mateixa factoria de Polònia i Crackòvia. Polònia partia de l’èxit i els encerts de Minoria absoluta. La televisió beu de la ràdio com una cosaca, ho adapta tot: magazines, concursos, consultoris, etc. També es nodreix de molts professionals de ràdio, tret dels que tenen una gran cicatriu a la galta o bé miren contra el govern (a les televisions públiques, en tots dos sentits). Si no coneixen Minoria absoluta, els recomano que l’escoltin mentre encara dura, sobretot aquells que disposen de més temps lliure gràcies a tenir els nens confinats en camps de treball (alguns, enraonant en anglès i cantant work songs tot el dia –allò de (tradueixo) “Vaig a veure la Lluïsa, vaig al Mississipí...”-).
Jo prefereixo Minoria absoluta a Polònia. Em sembla més fresc, més boig, més burro. Però Polònia no deixa de tenir els seus mèrits, entre d’altres l’haver promogut l’abstenció a les eleccions, com han assenyalat alguns analistes lúcids. Ara bé, no sols Polònia s’ha d’endur ella sola aquests llorers, Minoria absoluta també hi devia contribuir amb les burles i befes dels polítics. Sentint la imitació de Joan Clos, et passen les ganes d’anar a Turquia. A mi mateix, les paròdies d’escriptors (a Polònia, al Minoria) m’han allunyat de Mascarada de Pere Gimferrer i de La vida normal de Màrius Serra. Sobre Memòries! de Matthew Tree, calculo que només me’l podré llegir fins que, gràcies a l’alzheimer, no hagi oblidat totes aquelles bromes nefandes de Minoria absoluta.

Enric Gomà, Avui, 1 de juliol del 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir